Les noves titulacions de grau tenen preus més elevats i amb una tendència a créixer. No obstant, aquesta tendència no serà compensada amb beques a l'estudi. Per tant, tot i que les condicions de les proves d'accés segueixen essent les mateixes, l'accés en sí requereix una major capacitat o esforç econòmic.

Per a una bona mobilitat calen dos requisits indispensables: en primer lloc, que aquesta sigui assequible a tothom al marge de la seva situació particular, i en segon lloc són necessaris uns bons mecanismes d’homologació per tal de reconèixer les assignatures cursades a l’estranger a l’expedient acadèmic.

Els crèdits ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent). són la nova tipologia de crèdits que introdueix el Procés de Bolonya. Fins ara els crèdits universitaris comptabilitzaven les hores lectives, un crèdit corresponia a 10 hores de docència presencial. Els crèdits ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent). introdueixen una nova fórmula, en què enlloc de comptabilitzar les hores de classe presencial, es contempla tot el treball de l’alumne. Un crèdit ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent). equival a 25 hores de treball.

Aquesta nova unitat de mesura, els nous crèdits ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent)., té en compte tant les hores de classe com el treball en grup, treball tutoritzat, estudi individual i l’avaluació. De les 25 hores que configuren un crèdit, aproximadament un terç correspon a hores de classe presencial, la resta d’hores queden repartides de forma variable en les altres tasques. Aquesta nova forma de mesura permet un nou enfocament metodològic de l’ensenyament universitari.

Això ens condueix a l’homologació de titulacions. Per a l’homologació de títols en universitats dels altres estats signants del Procés de Bolonya, la nova implementació dels crèdits ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent). no duu a una homologació directa. Per a que aquesta homologació es realitzi caldrà que una universitat del país de destí en faci un reconeixement específic; aquest es farà comparant els continguts de totes les assignatures, i avaluant si aquestes són equiparables i no a les de la universitat. A diferents països ja s’han previst i articulat mecanismes, com exàmens i formació extra, per tal d’homologar titulacions. A la mateixa línia dels mecanismes proposats, el Procés de Bolonya introdueix el Suplement Europeu al Títol, que resulta la tipificació del document que abans s’havia de demanar per a fer el tràmit d’homologació.

Amb la reforma que comporta Bolonya, les adjudicacions de beques també seran condicionades, ja que es faran en funció del rendiment acadèmic. Això significarà que les beques es donaran als estudiants que tinguin millors notes, tot i que no els faci falta l’ajuda econòmica que suposen les beques. Aquest fet dificultarà que aquells estudiants que per condicions personals adverses realment necessiten aquesta ajuda econòmica, puguin accedir a la universitat en igualtat de condicions.

Les beques que ofereixen les institucions, tant governamentals com acadèmiques, són tan poc significatives que no permeten a les persones que les reben cobrir les despeses que suposa ser estudiant. Per tant, aquestes beques no cobreixen ni el cost de vida d’estudiar ni el cost d’oportunitat, és a dir, els diners que es deixen de guanyar per estudiar, i que en moltes estructures familiar resulten necessaris.

El principal canvi és l’aparició i potenciació dels préstecs a l’estudi. Aquests són préstecs donats pels diferents governs (estatals, autonòmics i de les institucions universitàries), i per entitats i empreses privades, com entitats bancàries o empreses que financen a estudiants que els pot interessar integrar a la seva plantilla en un futur, en benefici propi.