Les reivindicacions del moviment en contra el Procés de Bolonya s'articulen en un context defensiu, és a dir, de protecció dels drets socials i dels serveis públics enfront l'ofensiva neoliberal iniciada als vuitanta amb els governs ultradretans de Ronald Reagan i Margareth Thatcher. És significatiu que aquests programes de desmantellament dels serveis públics es van acompanyar del lema "There Is No Alternative" (TINA).
Ara per ara el Moviment Contra Bolonya a l'Estat espanyol s'ha centrat en les següents reivindicacions.
- Derogació del marc legal que implement el procés de Bolonya a l'Estat espanyol: la Llei Orgànica d'Universitats i els seus desenvolupaments (Reial Decret de Graus, p.e.) així com les lleis autonòmiques (com ara la Llei Catalana d'Universitats).
- Obertura d'un debat democràtic amb tots els actors socials sobre totes les reformes que atanyen l'ensenyament públic i amb garanties (és a dir, amb una aturada de la reforma per permetre la discussió real de la seva idoneïtat: una moratòria)
- Celebració d'un referèndum vinculant per decidir el futur de la universitat pública en relació a l'Espai Europeu d'Ensenyament SuperiorAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education)..
Cal fer-ne tres puntualitzacions:
- Les mobilitzacions han rebut una resposta repressiva per part de les autoritats acadèmiques i polítiques en forma de crida als cossos policials per dissoldre ocupacions pacífiques, expedients disciplinaris amb reglaments disciplinaris franquistes, ... Per aixó, al calor de les mobilitzacions s'ha afegit una necessitat: que s'aturi l'escalada repressiva contra el moviment estudiantil (retirada d'expedients, readmissió expulsats, derogació del Decret Dicisplinari de l'any 1954, no entrada de persones armades als campus universitaris, ...)
- El rebuig a la reforma no vol dir una defensa de l'actual marc normatiu ni d'ensenyament ni universitari (Ley para la Reforma Universitaria), de fet a les taules i manifestos que trobareu a sota es plantegen fòrmules en positiu, encara genèriques, com p.e. la defensa d'una universitat realment pública, de qualitat, antipatriarcal, cientítica, ...
- La retòrica oficial de la reforma sovint recòrre a terminologies clàssiques del moviment estudiantil: avaluació continuada, centralitat de l'estudiant, aprenentatge al llarg de la vida, més pràctiques, qualitat, preus públics, .... Es tracta d'una perversió del llenguatge molt subtil que tergiversa el sentit original d'aquestes reivindicacions. Recomanem consultar Mites sobre Bolonya i la Bolonyapèdia per aprofundir en aquesta qüestió.
Cada coordinadora d'assemblees ha aprofundit uns aspectes o uns altres, depenent del context concret d'aplicació de la reforma - hem de recordar que a l'Estat espanyol les competències universitàries i d'ensenyament estan transferides a diverses comunitats autònomes-. En aquests moments s'esta diverses assemblees estan treballant en un procés de coordinació europea i internacional i això supondra una confluencia reivindicativa més acurada que fins ara.
Tot i això, el conjunt de reformes plantejades arreu dels estats adherits a l'anomenat EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). condueixen a reivindicacions transversals comunes no només a l'àmbit europeu sinò també als territoris afectats per la liberalitzacio de l'ensenyament com a servei. Recomanem la consulta de l'apartat de mobilitzacions. Alguns exemples són:
- Contra la pujada dels preus universitaris (reivindicació de la Vaga del Mil·leni de Mèxic al 1999/2000)
- Contra la retallada del finançament públic de l'ensenyament superior i el seu condicionament a criteris competitius i no compensatoris o d'equilibri territorial i social.
- Contra la supressió de beques per a la compensació de desigualtats econòmiques.
- Contra l'establiment de criteris mercantils com a indicadors de qualitat acadèmica o científica.
- Contra la dependència del finançament privat per l'amenaça a l'autonomia universitària.
- Contra la degradació de les condicions de treball del personal universitari (docent i no docent) en contextos de retallada de la despesa.
I en pro de...
Una universitat amb autonomia científica i finançament públic solvent, amb condicions econòmiques dignes per als estudiants i treballadors, amb una orientació al servei de les necessitats del conjunt de la població siguin o no mercantilitzables, pel pensament crític, divers i per la formació integral de persones.
Documentació associada:
![[file]](http://www.bolonya.org/sites/all/modules/webfm/image/icon/pdf.gif "Download manifest pmdup.pdf"){kind=icon}
Documentació associada:
Documentació associada:
Documentació associada:
Documentació associada:
