Llei d'Universitats de Catalunya
| Attachment |
|---|
Reial Decret d'ordenació de les ensenyances universitaries
En aquest decret es desenvolupa l’estructuració dels ensenyaments superiors i el disseny del grau, el postgrau i el doctorat. S’estableixen els mitjans i requisits per a la justificació i verificació dels títols oficials i els plans d’estudis. Segons la legislació, aquesta és la competència autònoma de la Universitat que, sota els requisits establerts en forma de planificació i el control de les agències de qualitat, posseeix una una suposada flexibilitat per al disseny curricular.
El grau, compost per 240 crèdits, es defineix com la formació general professionalitzadora. El postgrau, compost pels ensenyaments de Màsters, consta de 60-120 crèdits i dispensa una formació avançada, multidisciplinar i especialitzada. Al Doctorat li correspon la formaciò avançada en tècniques investigadores i culmina amb la presentaciò de la tesi doctoral. Així mateix, es regulen les directrius per al disseny del pla d’estudis, l’accés i l’admissió de cada ensenyament, i el procés de verificació dels mateixos per l’ANECA
| Attachment |
|---|
Reial Decret de regulació de crèdits ECTS
Aquest decret versa sobre l’aplicació del sistema de crèdits europeus (els ECTS) i el ssiema de qualificacions en les titulacions espanyoles. Sense cap mena d’importància, estableix la “unitat de mesura” que ha estat dissenyada des d’Europa, per afavorir la mobilitat i la homogabilitat. El crèdit representa la quantitat de treball de l’estudiant, que serà d’un mínim de 25 i un màxim de 30, incloent’hi les classes teòriques i pràctiques, seminaris, pràctiques externes, així com les hores dedicades a l’estudi fora de l’horari lectiu.
| Attachment |
|---|
Acord General de Comerç de Serveis
| Attachment |
|---|
Llei Orgànica de Universitats
La Llei Orgànica d'Universitats, aprovada amb la majoria absoluta del PP, respon a un objectiu últim que és la posada al punt de la institució per al seu alineament amb l'EEES. De moment, s'introdueixen els conceptes clau a què ha de respondre la reforma: modernització, mobilitat, desenvolupament i ordre macroeconòmic mundial, i es redefineix la funció social de la Universitat. L'arquitectura comptarà amb els nous consells: de Govern, de Direcció, Social i el de Coordinació Universitària. Es concentra el poder a la figura del rector i s'introdueixen noves posicions controvertides a través de les agències externes de control de qualitat. Apareix la possibilitat de l'establiment de convenis amb empreses dins del marc de l'impuls de la innovació i noves modalitats de contraactes per a la docència que freguen la precaritat laboral.
| Attachment |
|---|
Llei de Reforma Universitària
| Attachment |
|---|
Reial Decret del Suplement Europeu al Títol
En aquest decret es regula el procediment per a l’expedició del Suplement Europeu al Títol. Es tracta d’un document personalitzat que informa sobre els camps d’estudi de la titulació oficial assolida, les qualificacions i les capacitats professionals adquirides. La seva finalitat és aportar la informació necessària sobre la formació cursada per l’estudiant a l’Estat Espanyol, per a facilitar la seva mobilitat en el mercat laboral europeu.
| Attachment |
|---|
Llei Orgànica de Modificació de la Llei Organica de Universitats
Aquesta Llei s'elabora durant el govern del PSOE per modificar la LO 4/2001 del 21 de desembre. El seu objectiu és desenvolupar certs canvis estructurals ja estipulats en l'anterior reforma i adaptar aquesta última al nou context definit per una major concreció de les directrius de l'EEES. Per a això es consolida el sistema d'ensenyament en grau, postgrau i doctorat, i s'esmenta el crèdit europeu. Es fa més èmfasi en el control de qualitat, consolidant l'Agència de Nacional de Control de Qualitat (ANECA) i es desenvolupen les formes de contractació de professorat.
Els títols oficials ja no vindran estipulats per un catàleg general, sinó que seran elaborats per les Universitats, autoritzats per la comunitat autònoma i aprovats pel Govern. En el títol VII, que versa sobre la investigació, s'introdueix l'expressió "tranferència de coneixement". Així es perfila la vinculació entre la Universitat i les empreses (en forma de convenis) ja estipulada en la LOU del 2001. El "servei social" de la Universitat, el finançament de la qual és públic, passa a ser la promoció del desenvolupament científic i tecnològic al si de les empreses, el benefici de les quals és particular, facilitant-se la mobilitat del personal docent i investigador entre els dos àmbits i la creació de centres mixtos.
| Attachment |
|---|
Llei Orgànica d'Educació
| Attachment |
|---|
Decret crea el comitè per a la definició del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educaciò Superior
El present Decret crea el comitè per a la definició del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educaciò Superior, d’acord amb la declaraciò de Bergen del 2005. la presidenta del MECES serà la ministra, i la resta dels components del govern aliens a l’àmbit educatiu. Té per objectiu informar la societat sobre les exigències d’aprenentatge de cada nivell d’ensenyament i sobre les competències dels seus empleats.
| Attachment |
|---|
Declaració de la Sorbona 1998
Aquesta trobada entre els ministres d'ensenyament superior de França, Regne Uni, Italia i Alemanya, inicia el cicle que desembocara en l'EEES. El seu preàmbul recorda la universitat històrica, en la que hi havia lliure circulació; planteja que actualment hi ha molts graduats que no han tingut aquesta oportunitat. La intenció es animar als estudiants a passar com a mínim un semestre fora.
S'anomena la voluntat d'unificar criteris mitjançant el sistema de credits ECTS (European Credit Transfer system) i els semestres per a permetre la convalidació de crèdits. Alhora, remarca que els estudiants haurien de poder accedir al món academic en qualsevol moment vital/professional i des de diversos camps.
Estableix un primer cicle o grau que durá a terme estudis multidisciplinars, perfeccionament d'idiomes i habilitat per a les noves tecnologies informatives; i el posgrau que suposarà l’elecció entre màster (curta titulacio) i doctorat (mes extensa) amb la possibilitat de canviar entre un i altre, amb l’enfasi apropiat a la recerca i al treball autònom.
Insta als governs a desenvolupar els mitjans que permetin les convalidacions dels coneixements i les titulacions, i s'introdueix el concepte de reconeixement i la facilitació de la mobilitat i les oportunitats d'empleabilitat.
| Attachment |
|---|
Declaració de Bolonya 1999
Signants: Àustria, Bèlgica, Bulgària, República Txeca ,Dinamarca, Estonia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Letonia, Lituana, Luxemburg, Malta, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, República Eslovaca, Eslovenia, Espanya, Suècia, Suïssa, Regne Unit.
Aquesta declaració es va popularitzar i donar nom a tot el procés de creació i implantació del EEES. En ella, vint i nou països es van posar d’acord en fer enfasi en la cooperació intergovernamental per a construir un tipus d'Europa competent i competitiva; per homogenitzar els estudis i promocionar la mobilitat dins del sistema universitari, tant pel que fa al accés a la formació com al seu reconeixement; i per establir sistemas de garantia de qualitat
Es proposa com objectiu la adopció d'un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable mitjançant els crédits ECTS i el suplement del diploma, per a promocionar l'obtenció d'”empleo” i la competitivitat del sistema d’educació superior europeu. També es concreta la estructura dels ensenyaments en dos cicles fonamentals: un grau de un mínim de tres anys, que capacitarà adequadament per a treballar al mon laboral europeu, i el postgrau, que conduirà a una mestria i/o doctorat.
Així doncs, es assenteixen el conceptes bàsics que sostenen tot el procés: homogabilitat-homogenitat, mobilitat, competitivitat i control de qualitat.
| Attachment |
|---|
Comunicat de Praga 2001
Els trenta i dos Estats signants (els vint i nou de Bolonia més Croacia, Chipre i Turquia), comuniquen el repàs del progrés del EEES i estableixen els objectius prioritaris per als pròxims anys. Es fa referècia a la “riquesa de l’àrea d l’educació superior europea” deguda a la diversitat de cultures, idiomes i sistemes educatius, alhora que es promociona la homogabilitat. Són reafirmats els principis de la declaració de Bolonya, i apareixen nous punts com el “aprenentatge al llarg de tota la vida” i el interès per la “dimensió social” (el qual sentit encara no es explicita gaire).
L' accent es posa en el control de qualitat, i en l'objectiu de construir el sistema europeu com competitiu a nivell mundial, fent-lo més atractiu per a estudiants d’arreu del món. Es pren nota del sorgiment de la Xarxa Europea d’ Assegurament de la qualitat (ENQA), i es fa una crida per la seva cooperació amb les agències estatals.
| Attachment |
|---|
Comunicat de Berlin 2003
En aquest comunicat els ministres de quaranta països prenen nota dels informes sobre el procés i sostenen que l'aplicació dels principis de Bolonya han suposat un progrés en clau de desenvolupament social i econòmic. Es comprometen a assolir prioritats intermèdies per els propers dos anys. La idea central és la qualitat i el reforçament de la comparabilitat dels estudis, la qual cosa es pretén aconseguir mitjançant la re-formulació del model pedagògic. Es consoliden els ideals de mobilitat, de promoció de l'atractiu i de la fórmula de aprenentatge permanent. El finançament de la mobilitat s'establirà a través de beques i préstecs.
Apareix l'interès per la recerca, i per això es crea el tercer cicle on s’inclouen els estudis de doctorat. Amb ell, apareix també el concepte d'excel·lència i la necessitat del diàleg entre les institucions i les empreses.
| Attachment |
|---|
Comunicat de Bergen 2005
Signat per quaranta cinc països, s'emet en un context de reformes legislatives avançat, per qual cosa es tenen en compte els agents que a partir d'ara portaran un paper essencial a la seva consecució. Aquests son el personal de les institucions i els estudiants. Es fa una valoració del estat actual de la implantació i es reafirmam nous reptes com la promoció de la recerca, ara anomenada innovació i amb la funció de promoure el desenvolupament econòmic i cultural de la societat. També es fa esment, per primera vegada, de la necessitat de suplir amb beques i ajuts les desigualtats econòmiques, donada la dimensió social que ara es contempla. Es considera el marc general per a les qualificacions, en tant que assegura el reconeixement dels títols, com la clau de l'estructura d'EEES.
| Attachment |
|---|
Comunicat de Londres 2007
Al llarg dels anys es van anant perfilant els conceptes claus d'EEES (mobilitat, homogabilitat dels estudis, control de la qualitat, aprenentatge permanent, innovació i dimensió social) alhora que van apareixent nous reptes com, en aquest cas, l'adaptació dels sistemes d'educació a les transformacions d'un món globalitzat. Com prioritats pel 2009 s'acorda promoure un sistema de recopilació d'indicadors, que facilite dades sobre la diversitat de les condicions dels països, amb e fi de fer més eficaces les mesures per la mobilitat i les estratègies referents a la dimensió social. Lligat amb aquest últim punt, es introdueix la expressió “transferència de coneixement”.
Es veu com decisiu la valoració dels avanços fins al 2010, i la seva projecció cap els propers anys.
| Attachment |
|---|
