La Llei Orgànica d'Universitats, aprovada amb la majoria absoluta del PP, respon a un objectiu últim que és la posada al punt de la institució per al seu alineament amb l'EEES. De moment, s'introdueixen els conceptes clau a què ha de respondre la reforma: modernització, mobilitat, desenvolupament i ordre macroeconòmic mundial, i es redefineix la funció social de la Universitat. L'arquitectura comptarà amb els nous consells: de Govern, de Direcció, Social i el de Coordinació Universitària. Es concentra el poder a la figura del rector i s'introdueixen noves posicions controvertides a través de les agències externes de control de qualitat. Apareix la possibilitat de l'establiment de convenis amb empreses dins del marc de l'impuls de la innovació i noves modalitats de contraactes per a la docència que freguen la precaritat laboral.
| Attachment |
|---|
