També sorgeixen diversos informes que donen suport a les tesis defensades per aquestes declaracions, com l'informe Tunning o el Universidad 2000 (Bricall). Els diferents països firmants es comprometen a posar en marxa les estratègies jurídiques oportunes per complir el seu contingut el 2010-2011 i formar així un sol espai d’educació universitària. No tenen caràcter obligatori, ja que es tracta de declaracions i no tractats, per la qual cosa l’adhesió a les mateixes és relativament lliure i correspon en última instància als Estats. El número de països firmants s'ha ampliat fins a 46 a dia d'avui.

Proyecto Tunning (Comision Europea, 2003). Introducció oficial;Informe final FASE I (Anglès) Informe Final FASE II(castellà)

La Declaració de Bolonya, aparentment innòcua i poc obligatòria conté, tanmateix, uns principis bàsics que s’articulen al voltant de conceptes propis de la comercialització de serveis. L’ideal de mobilitat s’estableix com a objectiu de forma reiterada. S’hi suma la reorganització de l'estructura d'estudis superiors actual en el sistema de grau i postgrau, així com una estipulació del temps d’aprenentatge a través dels crèdits ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent)., quantificats com a "temps de treball" o dedicació de l’estudiant. Aquests últims funcionen a més com una "moneda única" en l’àmbit europeu.

A l'Estat espanyol el govern del Partit Popular (PP) encarregà l’Informe Universitat 2000, dirigit pel catedràtic d’economia Política Josep María Bricall (l'anomenat Informe Bricall). En aquest, es fa èmfasi en la necessitat d’adaptar la Universitat a la realitat social, concebuda com el mercat laboral. Això suposa una selecció de les carreres en funció de la demanda del mercat; que les empreses prenguin part dels òrgans de decisió de la Universitat; i que el problema del finançament (el dèficit) prengui importància.

El 6 de desembre del 2001 comença el procés d’implementació de l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education)., amb un govern de majoria absoluta del PP, amb l'aprovació de la LOU, Llei Orgànica d'Universitats. En aquesta es creen el Consells Cocials com a òrgan de govern de les universitats. La principal funció dels quals és integrar la "societat" (a la pràctica, el sector empresarial) a la universitat pública. S’estableixen controls de qualitat a través de la creació de l’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de Qualitat i Acreditació), encarregada de determinar la validesa de les titulacions i l’adequació dels graus. Alhora, s'estableix la nova estructura de grau, màster i doctorat, així com també condicions molt favorables perquè les empreses col·laborin amb les universitats.

Al 2007 el govern del PSOE va modificar l’anterior llei amb la LO 4/2007 del 12 d’abril, reafirmant el ja estipulat i puntualitzant l’estructuració dels ensenyaments de grau i postgrau, que finalment seguiran el model 4 +1, i no el 3 +2 establert a la resta de països implicats en el procés de Bolonya. Posteriorment, el mateix govern ha anat legislant diferents Reials Decrets que concreten i desenvolupen alguns aspectes de la LOU, com el Reial Decret d'ordenació de les ensenyances que concreta la definició de cada una de les etapes (grau-master-doctorat) o el Reial Decret del sistema de crèdits on es defineixen els ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent)..

El final d'aquest procés es concreta a les lleis autonòmiques, a Catalunya la LUC, i la tasca feta per cada universitat per adaptar-se a allò establert en aquestes lleis.

A nivell publicitari, els objectius del Procés són la promoció de la mobilitat entre paisos, tant d'estudiants com de docents i investigadors, i la homogeneïtzació de les titulacions a nivell europeu. És a dir, la creació una zona europea d'educació superior. Malgrat la gran difusió d'aquests objectius, ningú amaga que aquests busquen la creació d'una zona d'educació superior europea per atraure estudiants i investigadors, de manera que es creï un mercat educatiu atractiu pels diferents països del mon, que pugui competir amb altres mercats educatius potents, com el nord-americà.

Aquesta visió d'un mercat atractiu passa pel canvi de concepció de l'educació com a servei public en benefici de la societat a un sector potencial de benefici, i per tant un sector que, segons la lògica mercantil, interesa liberalitzar.

Vist el seu origen, és coherent que la finalitat sigui la liberalització del sector. El que es coneix com a pla Bolonya se'ns mostra com la part que és més fàcilment publicitada: la mobilitat i la homologació. Però no deixa de ser una estratègia per iniciar el procés de liberalització d'un sector clau per la societat, com és l'educació, amb la mínima oposició possible.

El primer gran canvi, i amb un efecte més immediat pels estudiants, és la mercantilització dels processos educatius. La docència i l'ensenyament en general prenen com a prinicipal objectiu la sortida laboral i professional, així com els seus interessos econòmics per la societat. Aquest canvi es veu durament reflectit en el plantejament de les noves titulacions de grau. Els nous graus es caracteritzen per la seva formació orientada al món laboral, prenent com a principal prioritat l'obtenció d'habilitats i competències requerides pel mercat laboral, enlloc de l'adquisició de coneixements en profunditat del camp propi de la titulació.

El segon, és la introducció de la competitivitat com a element principal en el funcionament de la universitat, tant entre les diferents universitats, com entre departaments, professors o fins i tot estudiants.

Un tercer canvi que s'introdueix és el de caràcter financer. Es redueix la inversió pública en universitats i es fomenta la inversió privada, característica comuna a tots els processos de liberalització de sectors. Aquest canvi implica que les universitats passen a ser quelcom atractiu per les empreses, de manera que les universitats hauran de competir per aconseguir més financiació privada.

Un últim gran canvi que pateix la universitat és l'orientació de la investigació cap a les necessitats immediates dels sectors empresarials, sota el nom de transferència de coneixement cap a la societat. Aquest canvi comporta que es promoguin i donin facilitats al personal investigador de la universitat per a tractar temes que interessen a les empreses que arribin a acords amb la institució. D'aquesta manera el món acadèmic no sempre podrà dedicar els seus esforços als camps d'investigació que considerin importants, ja que aquest criteri es veurà condicionat o distorsionat.

Aquesta situació suposa que els funcionaris de més alta qualificació intel·lectual es dedicaran de forma prioritària als interessos del sector empresarial, i no a aquells que considerin beneficiosos per la societat.

A grosso modo, les titulacions universitàries de llicenciatures, diplomatures i enginyeries, que abans es subdivien en primer i segon cicle, passen a ser compostes per un grau més un màster. Aquest fet es deu a què el màster passa a assumir les competències d'especialització, equivalents al segon cicle, o les de formació investigadora, que competía al doctorat.

El nou grau només conté una part de la formació específica del que era el primer cicle de les antigues titulacions, ja que gran part dels continguts dels graus s'identifiquen amb una formació transversal i bàsica, basada en competències. Aquestes responen a la finalitat de les noves titulacions, la capacitació per a la inserció al món laboral.El preu del crèdit s'incrementa sensiblement respecte el preu del crèdit de les titulacions antigues.

Pel que fa als màsters, n'hi ha de diverses tipologies. En primer lloc trobem els màsters professionalitzadors, orientats a donar una formació per a una qualificació laboral superior a la del grau, com podria ser per enginyeries o per exercir funcions legals, com d'advocat. En segon lloc, hi ha els màsters que s'orienten senzillament a l'aprenentatge de coneixements pròpis de diverses àrees, que no s'imparteixen en el grau, i que equivaldrien al que era el segon cicle de les titulacions antigues. Finalment hi ha els màsters enfocats a la formació en investigació, necessaris per poder accedir al nivell màxim de formació univeristària, el doctorat.

Els màsters també es divideixen en públics i privats.

• Els públics són aquells que l'estat en paga una part,  generalment són els màsters que supleixen les deficiències  de contingut que tenen els nous graus respecte les velles titulacions. El preu dels màsters públics és com a mínim  tres vegades superior al de la titulació de grau.
• Els màsters privats són aquells que imperteix una universitat sense la subvenció de l'estat, asumint la institució el seu cost o fent-l'ho recaure en l'estudiant. Aquests màsters, en general, estan enfocats a la formació en matèries d'interès pel mercat laboral i habitualment són fruit d'acords o convenis entre les universitats i les institucions privades.

Després del màster es pot accedir al nivell superior de formació universitària, el doctorat. Aquests són uns estudis enfocats a la formació en investigació i requereixen la producció de material inèdit. Per poder-hi accedir s'ha de realitzar un màster previ que substitueix al que abans era el curs de doctorat.

A la majoria d'universitats on estan apareixent les noves titulacions, molts estudiants es veuen forçats a passar-se a la nova metodologia impulsada pel Pla Bolonya, tot i que a nivell burocràtic tenen dret a seguir matriculats a les titulacion de pla antic. Molts departements incentiven  els estudiants per a que es passin a les noves titulacions netejant els expedients acadèmics, borrant convocatòries suspeses i no presentades.

També es trobaran inmersos en una direcció de la docència, i de la universitat en general, que primarà la vessant empresarial i mercantil del coneixement que allà s'hi genera i es transmet. Aquest fet es fa palès en la presència d'empreses privades dins dels campus, amb la planificació i enfocament de les assignatures, en la dedicació dels profesors, etc.

Un altre prunt clau que repercuteix directament en els estudiants serà la progressiva disminució de les beques, així com l'increment dels preus, i l'aparició i potenciació dels prèstecs destinats als estudis, per cobrir desigualtats que aquesta situació genera.

Un altre punt que també afecta als estudiants serà l'augment del volum de feina, que serà molt més elevada, sense que aquest fet comporti un increment del coneixement adquirit sobre les matèries tractades. Aquest canvi anirà acompanyat per una reducció d'hores lectives, que comportarà entre d'altres, que l'assoliment del grau adient de coneixements en profunditat depengui de l'estudi individual de l'estudiants, més enllà de la realització de tasques obligatòries com pràctiques, treballs en grup, exposicions orals, exàmens periòdics, entregues, etc.